De sempre AQU Catalunya ha considerat prioritari el manteniment de lligams molt estrets amb els seus homònims dels països més interessats pel seu leitmotiv: la qualitat del sistema universitari. Les raons d’aquest comportament eren dues: d’una banda, l’enriquiment que per a nosaltres comportava l’intercanvi d’experiències amb agències de prestigi; i, de l’altra, el convenciment que l’Espai europeu d’educació superior acabaria per confiar a les agències que haguessin superat les avaluacions externes necessàries la resolució del problema de les acreditacions de títols a escala internacional. Si AQU Catalunya volia figurar entre aquestes agències, havia d’assolir com més aviat millor les condicions exigides per aquest reconeixement.

Antoni Serra Ramoneda, president d’AQU Catalunya

Encara que només sigui de manera puntual o per simple curiositat, és interessant donar un cop d’ull als rànquings internacionals que sobre la qualitat de les universitats s’han anat publicant darrerament. N’hi ha per triar i remenar, des dels elaborats pel Times Higher Education, passant pel setmanari Newsweek, fins al famós de la Shanghai Jiao Tong University. En general, en tots es detecta una presència molt forta d’institucions dels Estats Units, mentre que en l’àmbit europeu destaca la posició de fortalesa de què gaudeixen les universitats escandinaves, a banda òbviament de les britàniques.

L’ús de rànquings, que de ben segur està sotmès a arguments de signe divers, ens convida, però, a qüestionar-nos sobre la importància i l’abast dels sistemes de garantia de la qualitat, tant els que s’implanten a les universitats com, molt especialment, els que s’articulen a escala suprainstitucional.

Josep Grifoll Saurí, cap de l’Àrea d’Avaluació de la Qualitat d’AQU Catalunya

El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. D’acord amb aquest nou marc normatiu, les universitats catalanes podran impartir titulacions universitàries conduents a l’obtenció de títols oficials que s’estructuraran en tres cicles: grau (4 anys), màster universitari (d’1 a 2 anys) i doctor. Aquests títols tindran caràcter oficial i validesa plena a tot l’Estat espanyol, amb plens efectes acadèmics, i habilitaran, si escau, per a la realització d’activitats de caràcter professional regulades. A més a més, hauran de tenir preus públics, que fixarà cada comunitat autònoma dins els límits que estableixi la Conferència General de Política Universitària.

Javier Bará Temes, director d’AQU Catalunya

La Comissió d’Avaluació de la Recerca (CAR) du a terme les seves activitats —elaboració del procediment d’avaluació, establiment dels criteris, avaluacions, entre d’altres— de manera totalment independent. També en els nomenaments dels seus membres i experts avaluadors té independència. Enguany es compleixen els primers quatre anys d’activitat de la CAR i, per tant, s’ha de renovar parcialment. Això suposa que la nova comissió ja no estarà formada per cap dels membres que van iniciar l’avaluació del professorat universitari d’acord amb la Llei d’universitats de Catalunya (LUC). Tot i que la LUC confia la proposta de nous membres al president de la CAR, perquè la ratifiqui el Consell de Direcció d’AQU Catalunya, la CAR ha aprovat un procediment detallat de renovació de la comissió que fa el procés més transparent, i ha demanat al director de l’Agència que el faci públic al web d’AQU Catalunya per tal d’acomplir les directrius de l’ENQA.

Josep Manel Torres Solà, cap de l’Àrea de Professorat i Recerca d'AQU Catalunya

L’any 2005, AQU Catalunya va rebre l’encàrrec del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de participar en l’avaluació macro del III Pla de recerca de Catalunya (III PRC), en concret de dur a terme l’avaluació ex post del Programa de Centres de Recerca del III PRC. Aquest programa, que va ser vigent durant el període 2001-2004, va ajudar a finançar les activitats d’uns 45 centres, amb un pressupost destinat a assignacions per al funcionament dels centres de prop de 270 milions d'euros i un pressupost addicional d’uns 70 milions d'euros per a inversions en obra i equips.

Miquel Vidal Espinar, consultor en matèria d'avaluació de centres de recerca d'AQU Catalunya

La bibliografia sobre l’avaluació acadèmica, com també, més en general, sobre la gestió de la qualitat total, tradicionalment ha prestat poca atenció al rol de la cognició en la implementació dels programes d’avaluació. La recerca en aquesta àrea s’ha centrat en qüestions de disseny, com ara la necessitat d’establir uns indicadors d’acompliment (Kells, 1990; Jongbloed i Westerheijden, 1993; Sizer, Spee i Bormans, 1992), o en els efectes dels sistemes d’avaluació orientats al control enfront dels sistemes d’avaluació orientats a la millora (Vroeijensteijn i Acherman, 1990). Aquest tipus de recerca analitza les dificultats tècniques que hi ha a l’hora de dissenyar protocols que avaluïn amb precisió i comparin diferents programes acadèmics, escoles o departaments, però no dedica gaire atenció als processos cognitius dels avaluats, més enllà d’intentar entendre la repercussió que tenen els diferents dissenys en el compromís.

Jordi Trullén Fernández, Departament de Direcció de Recursos Humans d’ESADE, Universitat Ramon Llull

La Comissió de Professorat Lector i Professorat Col·laborador només avaluarà el professorat lector

Convocatòria d’ajuts per a l’elaboració d’estudis i guies per a l’avaluació de competències

Novetats editorials